La tranquil.litat del Barça

Mentre la gran majoria dels directius dels equips de futbol estan vorejant l'atac de cor, tot intentant fitxar algun jugador abans no s'acabi el termini per fer-ho, els del Barça només s'ocupen de rebre ofertes. És la tranquil.litat de qui ja ha aconseguit formar un bloc guanyador, i simplement s'ha de limitar a fer petits retocs cada any.
Malgrat tot, com gairebé a tots els blaugrana els estan allargant el contracte fins el 2010, ja poden, tant els directius com els tècnics, anar preparant-se per les negociacions d'aquell any, perquè serà un no parar!

Per què no evitar les errades arbitrals?

Estic escoltant moltes discusions a les tertúlies d'ahir i d'avui sobre les errades arbitrals al partit d'ahir del Barça.
Ja fa anys que segueixo sense entendre la mania que tenen els directius dels organismes futbolístics en negar l'ús de televisors, vídeos, xips a la pilota o als pals de la porteria, i de qualsevol altre sistema que ajudi l'àrbitre a decidir amb més arguments les jugades dubtoses que en cada partit es produeixen.
Per què s'encaparren tant en negar qualsevol mena de suport tècnic? Quantes injustícies s'evitarien! Quantes errades humanes s'estalviarien amb una mínima aturada tècnica! Per què negar el progrés? De què tenen por?

Més objectivitat i menys forofisme

Pocs minuts després que els periodistes titllessin en Gudjohnsen de bacó, inútil amb l'esquerra, fora de l'estil de joc del Barça i altres improperis per l'estil, ha marcat el gol de la victoria. Què ha passat aleshores? Tot oblidat: ja era el nou Larsson, té un lloc a l'equip, es justifica el seu fixatge, etc. etc.
Penso que els periodistes haurien de ser menys "forofos" i més objectius. Així s'estalviarien haver-se d'empassar comentaris fora de to.

Adéu Van Bommel

Ara que se'n va resulta que la majoria diu que era un "paquet", i que no surt a compte fitxar jugadors amb la carta de llibertat. Crec que no és un comentari just. Primerament perquè en Van Bommel no era un "qualsevol". Va ser anomenat millor jugador holandès, tot just abans d'arribar al Barça, i era pretès per molts equips, com ara ha demostrat el Bayern de Munic. I segonament perquè quan millor estava jugant va tenir una inoportuna lesió que va trencar la seva titularitat. Penso que necessitava molts partits seguits per recuperar la confiança que va tenir ara fa gairebé un any. I amb tants bons jugadors com tenim actualment, no ha pogut recuperar el lloc.
Desitjo que li vagi molt bé amb el seu nou club.

La llei del pèndol blaugrana

Primer partit perdut, i ja tot sembla que és un desastre: entrenador, jugadors i directiva.
És la llei del pèndol blaugrana. O són els millors, o no serveixen per res. Un entrenador que no fa gaire era el millor del continent, ara resulta que no sap preparar un partit; uns jugadors que eren l'enveja de tothom, passen a ser una cosa ben normaleta; una directiva que gaudia d'un suport majoritari, és ara una colla de creguts.
Ni blanc, ni negre! Les virtuts i els defectes continuen sent els mateixos. Un resultat dolent, o fins i tot un seguit de resultats negatius (com els de les primeres jornades de la temporada passada) no hauria d'alterar els criteris d'una manera tan exagerada.

Errades a corregir

Avui s'han vist algunes coses que no quadren amb el joc habitual del Barça.
Per una banda moltes passades llarguíssimes que donaven molt d'avantatge a la defensa contrària. Una altra cosa ben extranya ha estat la poca quantitat de xuts a porta d'un equip tan ofensiu com el Barça. També s'ha vist una aturada general en el ritme de pilota i de joc al primer toc. I moltes vegades s'han trobat els tres davanters junts al centre, fent fàcil la feina dels defensors del Sevilla.
Massa defectes per poder guanyar una final a un partit.

El sorteig de la Champions

Sembla que la sort als sortejos de la Champions no estigui del costat del Barça: gairebé sempre li toquen rivals difícils. En canvi no tot és negatiu en els darrers dos anys. Em refereixo al tema del calendari. L'any passat el Barça va jugar tots els partits d'eliminatòria amb la tornada a casa. I enguany, tot i estar enquadrat al grup de la mort, podrà començar i acabar la lligueta a l'estadi, cosa que no passava en altres ocasions.
Qui no es conforma és perquè no vol!

És negatiu començar guanyant sempre?

A vàries tertúlies radiofòniques he escoltat un mateix argument com a únic motiu pel qual el Barça hauria de tèmer pel seu futur: ha començat massa fort.
No ho entenc. Jugar bé és un problema? Voler guanyar sempre està malament?
Jo crec que aquest començament és el resultat de molt temps de jugar junts, de mantenir el bloc, i reforçar-lo poc a poc i amb seny. Tenir dos equips permet que els que juguin en cada partit donin el màxim de si mateixos. Allò que tots diuen a les rodes de premsa, però que és tan difícil de veure-ho plasmat a la realitat.
Per què ser tan negatius ara que es guanya?

Precandidats a president del Barça

Començo reconeixent que qualsevol soci del Barça, pel sol fet de ser-ho és elegible com a candidat a ser president del club.
Però caldria buscar alternatives a situacions com les que se han donat en aquesta precampanya electoral: per una banda hi ha hagut dos precandidats que han tret els mateixos raquítics resultats de fa tres anys (no han arribat ni a les quinze signatures!). És clar que han buscat la propaganda de la seva persona; sortir a la foto i res més. Una possible solució a això seria incorporar alguna clàusula que no permetés tornar-se a presentar en la següent ocasió, si no s'ha assolit un nombre mínim de signatures.
Per altra banda, tenim el cas del precandidat que no presenta les signatures que diu que ha recollit. Quina prova tenim que el que diu és cert? Potser l'alternativa seria obligar a lliurar les signatures que s'han recollit, per evitar fantasmades mediàtiques.

La fugida de l'Eto'o

Diuen que cal entendre el seu caràcter i la seva forma de fer. Però jo no hi estic d'acord.
No puc compartir aquestes disculpes, perquè el futbol no és un joc individual, sinó d'equip. Coses que això comporta són la convivència, la companyonia i el respecte als companys. I fugir de l'estadi a mig partit, perquè l'entrenador ha decidit substituir-te no fa pas equip. Si hi ha vint-i-cinc jugadors, vol dir que no tots poden jugar, i que s'hauran de fer canvis per tal de mantenir l'harmonia del vestidor a la vegada que preservar l'estat físic dels jugadors davant una temporada molt llarga i atapeïda.

Superioritat manifesta

Analitzant els partits del Barça, i veient els dels altres equips durant la pretemporada, cal reconèixer la superioritat absoluta del joc dels blaugrana. Mentre que aquests es dediquen a gaudir jugant, la resta s'està resignant, simplement, a guanyar com sigui.
Les declaracions d'avui mateix d'en Capello a "La Sexta" han estat totalment aclaridores: davant la pregunta sobre què preferia "jugar bonic o guanyar partits", l'entrenador ha deixat ben clara la seva resposta: "guanyar, guanyar i guanyar". Sense embuts.
Què lluny estem, afortunadament, d'aquesta pobra visió de futur quant al gaudiment de l'espectacle!

Golejada, per si de cas

Al partit de tornada de la Supercopa, pagaria la pena d'intentar guanyar per quatre gols de diferència o més. Pot semblar que és prepotència, però no és això. És per dues raons més pràctiques: per una banda, per evitar que més endavant algun dels Tribunals als que acudirà l'Espanyol pogués donar-li la raó i donar un 3-0 com a resultat del partit d'anada. Per altra banda, una golejada ompliria de goig els barcelonistes després d'haver suportat aquests dies unes quantes atzagaiades dels espanyolistes: la impugnació, l'afer del taxista, els crits racistes d'una part dels espectadors, etc.
Així que, si us plau, una golejada, per si de cas.

Torna la violència dels radicals

Quan semblava que el tema dels seguidors radicals de can Barça s'estava solucionant, resulta que ara es dediquen a muntar els saraus amb els del rival ciutadà prop de l'Estadi "Lluís Companys".
I aquí el problema, en ser fora del camp, esdevé un tema d'ordre públic al carrer i, per tant, els mossos haurien d'haver tingut més presència per evitar els enfrontaments que es van produir.
Si el no fer res ahir va ser per tal d'evitar enfrontaments majors, aleshores pot generar que al partit de tornada de diumenge, al de la final de la Copa Catalana, i als dos de Lliga, hi hagi qui vulgui prendre's la justícia per la seva mà i confiat que els Mossos no faran res, provoqui un aldarull que acabi amb morts i ferits.
Ara que s'havia endegat el camí cap a la tranquil.litat als Estadis, no és hora de permetre que algú es cregui que té llibertat per imposar la seva força.

Simplificacions periodístiques

No entenc l'afany simplificador dels periodistes esportius.
Dir que el Barça ha marcat en l'única ocasió que ha tingut a la primera part, és faltar a la veritat, i exercir un periodisme molt simplificador.
Només cal repassar les arribades a porta (minut 29: xut de Ronaldinho que para Gorka; minut 30: arribada de Giuly que salva amb els peus Gorka; minut 41: el porter desvia un xut a boca de canó de Xavi; minut 44: gol de Giuly) per veure que han arribat quatre vegades amb claredat a la porteria de l'Espanyol.
Una cosa és dir que han arribat poques vegades, comparat amb les ocasions de la segona part, i una altra és assegurar que han marcat en l'única ocasió!
Se suposa que tenen uns estudis i una experiència professional que hauria de fer-los més acurats a l'hora d'emetre els seus comentaris. Per què tanta simplificació, doncs?

No vendre el Mini Estadi del Barça

Malgrat el dineral que podrien donar pels terrenys del Mini Estadi, jo no ho vendria.
Primerament, perquè es va dir que no es vendria patrimoni del Barça.
I, segonament, perquè aquest terreny, i si pot ser mantenint l'estructura feta, caldria aprofitar-lo per fer un gran pavelló poliesportiu, a l'alçada del nombre de socis i de seccions que té el club.
Cal recordar que a part de les tres seccions professionals (bàsquet, handbol i hoquei patins masculins) estan pujant, amb gran força, d'altres que també es mereixen un pavelló com cal (futbol sala, bàsquet femení, voleibol, etc.). A més a més de poder donar cabuda a més socis i públic en general en els grans partits, també permetria aquest canvi que a més del terreny de joc, hi hagués uns camps d'entrenament annexos que anirien la mar de bé perquè poguessin entrenar vàries seccions a la vegada.

El Barça és favorit

A tocar de la primera competició oficial, crec que el Barça n'és el favorit.
Tot i que l'Espanyol hagi tingut una pretemporada més tranquil.la i disposi de més dies de preparació abans del partit d'anada, hi ha varis punts a favor del Barça:
Ja té el bloc fet, a diferència de l'Espanyol que ha tingut altes i baixes a l'equip titular.
Disposa d'un esquema de joc definit, ja que continua el mateix equip tècnic.
La competició és a anada i tornada, cosa que elimina el risc de les sorpreses d'un sol partit.
Posseeix més banqueta, que permetria presentar, a la tornada, un equip totalment diferent i descansat, si calgués.
El partit de tornada és al Camp Nou, factor que ajuda cas d'haver un mal resultat a l'anada.
És una final, i els blaugrana tenen més taules per a suportar la pressió que suposa.
Ha demostrat saber remuntar resultats adversos, com el 4-1 en contra de l'America mexicà al partit d'Houston.
Diumenge veurem si es confirmen o no aquests arguments.

La continuïtat de Saviola al Barça

Si no el volen els tècnics, que diguin clar per quina causa és, enlloc de callar i deixar alimentar rumors i teories d'allò més estrafolàries.
Si no el volen els de la directiva, que diguin a una roda de premsa el per què, i no fer com si no passés res, mentre altres van especulant possibles causes.
Per què els costa tant dir les coses tal com són?

Efectes de la pretemporada del Barça

Algú va dir que la gira americana del Barça seria perjudicial pels resultats de la temporada, i tothom s'ha anat apuntant a la teoria.
Em pregunto perquè tenim tanta mala memòria. Si les dues passades temporades el Barça ha fet gira, tant als Estats Units com el Japó, i ha guanyat dues lligues i una Champions, com es pot seguir amb la cançoneta dels perills d'aquests partits de pretemporada?

Periodistes penells

Que els periodistes, a les tertúlies, afirmin unes coses i després, si el resultat no és l'esperat, s'oblidin de reconèixer la seva errada, ho trobo malament, però pots pensar que, al ser de paraula, ja no recorden el que van dir.
Ara bé, que escriguin una cosa i després el contrari em sembla molt més greu: en estar escrit, només resta pensar que el periodista, o és un penell o un poca-vergonya.
Què dir sinó quan un famós periodista ha escrit que en Thuram és un excel.lent jugador i persona, ara que està al Barça, quan abans l'havia inclòs entre els jugadors francesos que eren una "caca" (sic); o bé aplaudir que un jugador critiqui la directiva i després criticar un altre que dóna suport a la mateixa directiva! I només són dos exemples...

Aigualint la seva pròpia competició

Que hi hagi seleccionadors que convoquin jugadors del Barça per a un partit amistós un dia abans que el club jugui un partit oficial, és difícil d'entendre.
Però el que, per mi, és inconcebible, és que Luis Aragonés convoqui els blaugrana quan el dia següent és juga la final d'anada d'una competició creada per la pròpia federació que el paga. Si els ha tingut al Mundial, és que ja els coneix, i no li cal cridar-los per a un amistós. Una altra espoliació espanyola!

La defensa del Barça

Ja sé que és d'hora per pronunciar-se. Però, després de veure els primers partits de pretemporada del Barça, és clar per mi que la defensa del Barça patirà d'allò més. I això que han arribat bons reforços per aquesta línia. Tanmateix cada cop més els rivals temen el joc d'atac i al primer toc dels blaugrana i, tant se val si es tracta d'un equip gran o petit, tots preferiran jugar al contraatac, com a mesura per fer-nos mal.
En el partit contra l'Amèrica, en Piojo Lopez (tot recordant els seus temps amb el València) s'ha fet un fart d'enxampar la defensa avançada i crear jugades de gol amb la seva velocitat al contraatac. Caldrà, doncs, que els jugadors blaugrana recordin sovint que cal fer molta pressió al mig del camp i no perdre la posició tot pujant alegrement a l'atac, per tal d'evitar aquest perillós sistema de joc del rival.

Els programes esportius de ràdio a l'agost

Tothom té dret a fer vacances. Per a això estan els torns: es pot estiuejar sense tancar la persiana del negoci. Això que sembla evident a nivell empresarial, no ho és tant a la ràdio esportiva catalana. Enlloc de continuar els programes, tot donant oportunitats als companys de créixer profesionalment, deixen d'emetre'ls durant el mes d'agost. Això és donar servei als oients?
Per això dono les gràcies, per exemple, a RAC1 (Primer toc), a Catalunya Ràdio (Força esports) i a Ràdio Marca (Tribuna Marca Catalunya) per no deixar-nos sense programes d'esport i Barça.
I lamento l'abandonament que ens fan durant l'agost, per exemple, els de COM Ràdio (Hattrick), SER Catalunya (La Graderia) i RKB (Sin concesiones).

No el criticaran enguany?

Després de tres anys de ser una de les persones més criticades del Barça, sembla que enguany no tindran res a dir els seus detractors: hi ha molta unanimitat sobre el fet que en Txiqui Begiristain ha encertat en els fixatges dels nous jugadors.
I mira que li havien penjat morts al director esportiu del Barça! Hi havia qui s'havia entestat en que no sabia fer res de bo. Què diran ara? Suposo que per no baixar del burro preferiran no dir res de res.
Tant de bo la temporada d'aquests nous jugadors sigui molt bona, i això augmenti la confiança d'en Txiqui i els èxits pel Barça!

En català, si us plau!

N'hi ha prou per dir que som l'equip més representatiu de Catalunya que els jugadors, quan s'adrecen als seus companys, als afeccionats o a la premsa, sàpiguen dir només "Visca el Barça i visca Catalunya"?
És això tot el que podem exigir-los?
Penso que el problema és de base, de principi: no se'ls ha explicat prou bé que l'idioma del club és el català. I que, per tant, el més lògic és que aquest sigui l'idioma que primer cal que aprenguin i emprin. Després, ja tindran temps per aprendre altres idiomes, però el primer és el primer: el català.

Tenir cura de la pedrera

Una de les coses que penso que s'ha fet bé durant anys i panys, és el tenir cura de la pedrera.
L'aparició d'en Messi i d'en Dos Santos no és una cosa sorgida del no res, sinó el fruit del treball de moltes persones (entrenadors, observadors, responsables del futbol base i de la Masia, etc.) i de la inversió de temps i diners per part de totes les directives en una feina que dóna resultats a llarg termini, cosa que els honora i els diferencia dels polítics, tan dedicats a voler recollir tots els èxits abans no hagin passat els quatre anys de mandat.
Felicito, doncs, a totes les persones que d'una manera o altra han col.laborat a que la pedrera blaugrana segueixi aportant bons jugadors al primer equip.

De bona font

Amb la frase "de bona font" gairebé tothom va fent la viu-viu com a periodista sensacionalista. Tant siguin periodistes "ben informats", com tertulians "que ho saben d'una font de dintre del club", tots es volen posar medalles a partir d'informacions que, en principi ningú no desmentirà.
Per això m'ha agradat avui escoltar com dues persones desmentien personalment la informació que els afectava. Però, contràriament al que seria lògic, el periodista que llença la notícia, no entona el mea culpa, sinó que acaba dient "ja ho veurem".
I el famós codi deontològic dels periodistes catalans, en quin calaix ha quedat amagat?

Ni els uns, ni els altres

Tant la directiva, com l'oposició, m'han decebut.
Els directius, que tant s'omplien la boca de democràcia, igualtat entre els socis, que el Barça fos de tothom, etc. etc., a l'hora de la veritat han convocat les eleccions amb una campanya electoral durant el mes d'agost, i fins i tot han fixat el dia de les votacions en una data on no hi ha partit de futbol a l'estadi!
L'oposició, entenent per a tal els altres candidats a les anteriors eleccions, s'han passat els darrers anys dient, a les tertúlies radiofòniques i televisives, que fossin quan fossin les eleccions, ells s'hi presentarien perquè ja estaven preparats. Ara resulta que ni tan sols es veuen capaços de ser pre-candidats.
Ni uns, ni altres em convencen amb els seus arguments. Em sonen més a excuses de mal pagador. I això no m'agrada perquè, com a simpatitzant del Barça, sempre vull sentir-me orgullós tant de la gent que el presideix, com de la que el vol representar algun dia.