Un espai de reflexió blaugrana

dilluns, d’octubre 30, 2006

Mourinho i Rijkaard

Volem tenir un Mourinho o similar com a entrenador del Barça?
Em penso que la majoria no. Un tipus provocador, prepotent, autosuficient, no quadra gaire amb la mentalitat actual dels barcelonistes. Podem estar d'acord o no amb les decisions tècniques d'en Rijkaard, però a la immensa majoria li agrada la forma que l'holandès té de tractar els jugadors, la premsa i els aficionats.
O serà que els clubs tenen l'entrenador que en cada època es mereixen?

dimarts, d’octubre 24, 2006

No entenc com els tertulians poden destrossar com estan fent, ahir i avui, els nous fitxatges del Barça. Fins la setmana passada eren meravellosos. Havien posat qualitat a la banda (Zambrotta), salvaven el Barça a Bilbao i Vigo (Guddy), i mantenien la posició sense que calgués ni tan sols córrer (Thuram). Ara, després de perdre dos partits, resulta que són saldos que els seus equips ja no volien, que no saben jugar a l'estil blaugrana, i que Txiqui no sap fitxar. A això se li diu resultadisme!

dilluns, d’octubre 23, 2006

Critiquen el que demanaven al Rijkaard

Mesos i més mesos demanant tots els periodistes que juguin Xavi, Iniesta i Deco junts.
Abans del partit, tots felicitant-se perquè, per fi, juguen de sortida els tres.
Després del partit, crítiques perquè no hi havia un pivot defensiu enlloc de tants creadors al mig del camp.

Massa hipocresia, potser?

dissabte, d’octubre 21, 2006

Puntuar a Madrid

Ens agradaria tornar a guanya 0-3 al camp del Madrid? És clar que sí. De ben segur que qualsevol culé ho signaria.
El gran aventatge del Barça és que no li cal aquest fantàstic resultat. De fet, un empat ja li aniria bé. Ja hauria jugat al camp de l'etern rival, puntuant i per tant mantenint la diferència de punts actual a la taula classificatòria, i deixant ben preparat per la tornada el guany del punt extra del goal average en guanyar al Camp Nou.
Però aquest aventatge, també pot ser un problema: saber que empatant n'hi ha prou, relaxa, i deixa el factor positiu de la motivació en mans de l'equip rival. Crec que aquest fou la clau de la derrota per 1-0 al camp del Chelsea, ja que els anglesos anaven molt motivats per superar la derrota de l'any passat.
Tant de bo en Rijkaard els sàpiga motivar com cal!

dilluns, d’octubre 16, 2006

Errades arbitrals

Aquesta darrera jornada ha estat marcada, entre d'altres coses, per les polèmiques decisions arbitrals, inclòs el partit del Barça.
Hi ha hagut casos on el criteri discrecional de la jugada fa difícil de dir si té o no raó l'àrbitre en la decisió que ha pres. Però en d'altres ocasions no hi havia res a discutir: la jugada era molt clara i l'àrbitre s'ha equivocat. En aquests casos, les càmeres han demostrat l'errada. Si és així, per què no utilitzar-les per ajudar a prendre la decisió correcta? De la mateixa manera que s'atura el partit quan la pilota surt fora i no la tornen, o bé un jugador cau a terra i les assistències tracten de guarir-lo, o es produeix la substitució d'un jugador, per què no es pot esperar un moment per tal que el quart àrbitre prengui una decisió tot veient la jugada dubtosa des de varis ànguls?
Crec que no es fa així per pura tradició i immobilisme.

divendres, d’octubre 13, 2006

Els suplents del Barça

Em sorprèn escoltar comentaris indignats sobre el per què ha estat suplent en un partit un o altre jugador del Barça. Ens falta memòria històrica, potser?
Que no recordem que, no fa tants anys, déiem que teníem uns grans jugadors sobre el camp, però que quan miràvem la banqueta ens podíem posar a plorar tot pensant com baixaria el nivell de qualitat si es lesionava algun dels titulars?
Doncs ara que tenim gairebé dos equips titulars, es continuen fent retrets al cos tècnic perquè un o altre jugador no surt de titular: Iniesta o Xavi, Thuram o Motta, Saviola o Guddy, Giuly o Messi, etc.
Per què no acceptem que tots els actuals jugadors serien titulars en altres equips i que per tant cal anar triant en cada partit un o altre?
Per què tirar pedres sobre la pròpia teulada, criticant els que ha triat l'entrenador per jugar en un determinat partit?

dilluns, d’octubre 09, 2006

El títol més il.lusionant

D'enguany, el títol que em faria més il.lusió és el Mundial de clubs. Per vàries raons: Perquè el Barça no ha guanyat mai la Intercontinental (i aquest Mundial és la continuació d'aquella competició)
Perquè en prendre-hi part un equip de cada continent, el ressó mediàtic està garantit.
Perquè aleshores sí que pots dir que el Barça és actualment el millor del món.
Perquè arriba en un moment físicament bo pels jugadors.
Perquè a mitja temporada ja podrem gaudir d'un gran títol i això treurà pressió pels jugadors a la resta de la temporada.

divendres, d’octubre 06, 2006

Manca d'explicacions clares

Diuen que s'ha signat un acord amb l'equip argentí Arsenal. Però hi ha molts interrogants sobre les raons i les condicions del pacte. Per què aquest club i no un altre? Què s'hi dóna a canvi? Com es controla? Què se'n treu i en quines condicions?
Massa interrogants, que per les experiències prèvies d'altres temes, tindran unes respostes per part de la directiva que, possiblement no seran suficients ni entenedores.
Tant costa explicar bé les coses?

dimecres, d’octubre 04, 2006

Contradiccions

En Johan Cruyff escriu a La Vanguardia un article setmanal on critica o lloa el que li sembla. Fins aquí correcte. El que sobta és que ho faci ell, que quan era entrenador va fer famosa la frase sobre les crítiques provinents de l'entorn del Barça. I ara què: no és pas ell part de l'entorn? Em sembla contradictori. De la mateixa manera que m'ho sembla l'actitud d'alguns àrbitres que quan es retiren es dediquen a fer de crítics dels qui estan en actiu, cosa que els enutjava molt quan eren ells els qui estaven pitant.

dimarts, d’octubre 03, 2006

L'hora Thuram

Ara que arriben uns quants partits vitals, crec que és l'hora Thuram.
Un dels problemes defensius que té el Barça és la contenció dels bons rematadors de cap. En alguns partits no es nota perquè la nostra feblesa és inferior a la ineficàcia del rival. Però amb els grans equips això no passarà. Caldrà estar molt a l'aguait. I aquí és on Thuram pot donar-nos un cop de mà.

Recordeu aquell partit de Champions contra la Juventus en el que es va produir, a la segona part, una mena de tac-i-gol que no va acabar en golejada perquè en Thuram repel.lia totes les pilotes per alt?
Doncs així l'imagino en els propers partits!

diumenge, d’octubre 01, 2006

I arribà en Giuly per trencar la mala ratxa

Una de les constants en el Barça era que els jugadors francesos no hi triomfaven, i havien de marxar per cames, més o menys injustament. Dehu, Blanc, Christanval, Dugarry, Petit... massa jugadors francesos, i internacionals amb la seva selecció, que no aconseguien arrelar a can Barça.
Finalment en Giuly ha trencat la malastrugança. Ràpid, valent, motivat. Prou raons per triomfar. Si, a més a més, s'entra a un grup guanyador i amb un cos tècnic que dóna suport en els bons i en els mals moments, oli en un llum!
Ja en la seva primera temporada, les coses li van sortir bé: va prometre deu gols, tot i no ser un golejador, i en va fer onze. Després, tot i l'aparició estelar de Messi, ha continuat col.laborant en les victòries de l'equip, i per la memòria històrica dels simpatitzants blaugrana quedarà el seu gol a Milà que va servir per classificar el Barça per la final de París.
Tant de bo en Thuram segueixi la línia del Giuly i ens acompanyi uns quants anys amb bon futbol i títols.