Els seguidors del Glasgow

Realment curiosa la manera de celebrar la fi del partit a l'estadi del Glasgow Rangers!
Havien empatat a zero, els havien dominat tot el partit tot i jugar a casa, i malgrat això
cap mocador a la graderia. Ben al contrari, el públic cridava de goig, s'abraçaven i aplaudien els seus jugadors, que també estaven fora de si d'alegria.
No m'imagino pas l'afició del Barça fent el mateix amb els seus jugadors. A banda que els insultarien pel resultat, i per deixar-se dominar, la mocadorada per la racaneria en el joc seria de les que fan història.

Les declaracions del president

Tot i estar bàsicament d'acord amb el contingut de les darreres declaracions del president del Barça, cal preguntar-se si les pot fer en exercici del seu càrrec, o bé només a títol personal.
Com a representant de milers de socis i milions de simpatitzants, pot creure que el fet d'haver guanyat unes eleccions li permet de poder erigir-se en portaveu de tota la gent blaugrana?
I si les fa a tall personal, no té prou experiència per saber que les seves declaracions seran trossejades per tal d'obtenir un bon titular, o seran tergiversades si el contingut no s'adiu amb el que vol escoltar cadascun dels destinataris?

Gires arriscades

Jet lag, xafogor, primer lesionat, viatge interminable, problemes logístics, actes promocionals, etc.
Realment és la millor manera de preparar una temporada? Sis milions d'euros dins un pressupost de tres-cents milions, són tan imprescindibles?
Penso que es poden estalviar aquestes gires que trenquen els esquemes d'una pretemporada lògica i que aporten massa riscos pels jugadors. I, de passada, estalviarien també les despeses dels directius que els acompanyen...

Els quatre davanters

L'any passat es va apostar per jugar amb els "tres petits" al mig del camp. Es feia perquè aportava molt de futbol al mig del camp , i perquè es deia que era injust que cap dels tres es quedés a la banqueta. Si bé aquests dos objectius es van aconseguir, el resultat no fou l'esperat ja que es varen perdre els títols somniats.
Aquest any s'està reproduint el debat, però ara amb els davanters. Es demana que juguin els quatre, però els riscos són tan elevats com a la temporada anterior: hi haurà molt de "jogo bonito", però donarem superioritat al contrari quan es ataqui. Si ja vèiem com els laterals contraris pujaven desmarcats perquè els nostres davanters no els perseguien, imaginem-nos que passarà enguany amb un davanter nostra més!

Ja hi tornem a ser!

Avui fa tot just un any des del primer escrit al blog.
Mirant enrera cal reconèixer encerts i errades. Però, com es pot comprovar al darrer escrit, la principal errada ha estat considerar que el Barça guanyaria la Lliga, malgrat tots els entrebancs que li anaven sorgint. És clar que no em guanyaria la vida com a "vident".
Reconegudes les errades, cal parlar del futur. I sí! Hi insistiré! Torno a afirmar que crec que el Barça s'emportarà la Lliga. Es nota que sóc un simpatitzant del Barça, oi?
I és que som tan fàcils d'il.lusionar!

Empatàrem una batalla, guanyarem la guerra

He de començar reconeixent que no vaig encertar el pronòstic del Barça-Madrid: no es va guanyar.
L'expulsió de l'Oleguer i l'anar sempre per darrera van fer que empatar en el temps de descompte fos com un mal menor, malgrat jugar contra un Madrid en hores baixes.
Empatàrem una batalla, però guanyarem la guerra. I això perquè:
-- No jugar la Champions farà que els jugadors se centrin en el principal objectiu que ara resta: la Lliga estatal.
-- Tot i que enguany el joc que fa el Barça no és el mateix d'anys anteriors, crec que els rivals tampoc no poden tirar coets.
-- La tornada de Messi i Eto'o fa que l'equip pressioni més amunt, i els problemes defensius minvin.
De tot això ja en tornarem a parlar a final de temporada.

I segueix passant el que havia de passar

Tal com avançava en el darrer escrit, ha passat el que hem temia: el Barça eliminat de la Champions. La lògica, tot i que diuen que no es pot aplicar al món del futbol, s'ha imposat de nou.
I entestat com estic a seguir aplicant-la, si més no fins que deixi d'encertar, donaré els meus arguments pels quals el Barça guanyarà el Madrid en el partit que els enfronta aquesta nit:
-- El Barça arriba més descansat: ha jugat un dia abans que els blancs, i aquests han hagut de viatjar fins Barcelona.
-- Els culés juguen millor al futbol i amb més criteri aquest any (i per sort ja fa una pila de temporades que passa això).
-- Juga a casa, amb el suport de l'afició.
-- Les baixes del Madrid són més determinants per afeblir el seu joc que les del Barça.

Veurem si continuo encertant. Visca el Barça!