Un espai de reflexió blaugrana

divendres, de setembre 29, 2006

Victimisme de l'entorn blaugrana

Dos partits seguits sense guanyar, unit a la lesió de l'Eto'o, ja han disparat les crítiques i el victimisme de bona part de la parròquia blaugrana.
Per què callen o critiquen ara tots aquells que afirmaven que el Barça tenia la millor plantilla de tota la seva història? Si era així, per què hem de patir ara?
On són els que lloaven l'entrenador i el cos tècnic per haver construit un gran bloc? Si és així, per què s'han de desfer per la manca d'un jugador temporalment?
Què se n'ha fet dels que deien que res no aturaria el Barça per aconseguir una nova lliga? Si ja han superat dos anys d'entrebancs i lesions, per què no ho haurien de fer-ho enguany també?


dimecres, de setembre 27, 2006

Visionaris blaugranes

Quan han passat els esdeveniments, fa bo de veure en què queden els comentaris pre-partit.
Felicitar, primerament, al company de blogs, Javier Polo, que ha encertat quan ha avisat que les seves sensacions eren que el Barça no anava a Bremen amb cautela, sinó com un campió i que així no guanyaria. També en Txiqui va avisar amb temps de la mateixa temença: alguns jugadors encara estaven a París celebrant la final de la Champions.
En canvi, altres han quedat ben retratats. Per exemple, el periodista Fernando Polo, que avui mateix ha dit que ni el mateix Rijkaard es creia la seva pròpia afirmació dient que l'Eto'o, en Ronaldinho i el Deco haurien de rotar també: doncs, si més no per força, el davanter camerunès rotarà per lesió durant unes setmanes. I tots els tertulians que han dit que el Barça guanyaria de carrer perquè el Werder no faria res de bo. Quant sortiran a reconèixer les seves errades? (Dels encerts ja s'encarreguen de recordar-nos-ho, ja!)

dimarts, de setembre 26, 2006

L'11 titular del Barça

Ja són varis els periodistes als que he escoltat dir que ja és hora que el Barça tingui una mateixa aliniació titular sempre.
No hi estic d'acord. En una plantilla amb tants jugadors de qualitat, es pot anar donant-los relleus sense perdre el nivell. Així mantens tothom en guàrdia, enlloc d'acomodar els titulars que es dedicarien a anar regulant l'esforç fins que arribi un partit gran. També conserves la pau al vestidor, ja que tothom se sent útil en un partit o en un altre.
Crec que els mateixos tertulians que ara critiquen no tenir un 11 titular sempre, serien els que anys enrera es desesperaven quan el Barça baixava el seu nivell durant els mesos de novembre, gener i maig, per manca de descans dels qui sempre jugaven tots els partits.

diumenge, de setembre 24, 2006

Què és preferible?

Ara que Barça, Madrid i València estan empatats al capdamunt de la classificació, és un bon moment per preguntar-se què és preferible:
Jugar bé a l'atac com el Barça, a risc de perdre partits com el del Sevilla o d'empatar-los com el del València?
O bé jugar bé defensivament i sortir al contracop, com estan fent Madrid i València?
Personalment prefereixo que juguin a l'atac, tot i el gran risc que comporta, abans que assegurar un empat a zero amb la possibilitat de fer un solitari gol, però avorrint d'allò més.

dissabte, de setembre 23, 2006

L'Assemblea de Compromissaris del Barça

Havent seguit l'Assemblea de compromissaris del Barça se m'acudeixen les següents reflexions:
--Per què s'admeten preguntes que no es corresponen exactament al punt de l'ordre del dia que s'està tractant en aquell moment?
--Per què s'admeten preguntes que es refereixen a qüestions concretes que s'haurien de resoldre a l'oficina d'atenció al barcelonista, i si no n'ha quedat satisfet amb la solució, que s'apel.li al Síndic del soci enlloc de fer-ho a tota una Assemblea?
--Per què es contesten les preguntes al final de tot el reguitzell d'intervencions dels compromissaris, enlloc de donar una resposta completa i satisfactòria a cadascuna?
--Per què no es donen respostes concretes a temes que han provocat polèmica darrerament, com per exemple: quan es reformaran els Estatuts en els punts que han generat discrepàncies a l'hora d'interpretar-los?

divendres, de setembre 22, 2006

És pura casualitat?

Quan es van convocar les eleccions per a la presidència del Barça, es va triar un dia que no hi havia partit al Camp Nou. Ara que es fa l'Assemblea de compromisaris, també s'ha escollit un dia sense partit a l'estadi. És pura casualitat?
La data de les eleccions va ser a principis de setembre, amb la qual cosa la campanya de captació de signatures per a poder-s'hi presentar es va desenvolupar durant el mes d'agost, amb la poca possible concurrència dels socis als actes i seus dels precandidats. També ara es reuniran els socis compromissaris en una data ben dolenta per a assistir-hi, si més no pels barcelonins: durant un pont. També és pura casualitat?

dijous, de setembre 21, 2006

Barça TV

Tinc un dubte: el canal televisiu Barça TV és una eina d'informació, imatge i comunicació amb els aficionats del club, o bé és un sistema més de fer calaix?
Dic això perquè d'altres clubs mantenen el seu canal televisiu en obert, mentre que els del Barça han de pagar una quota cada mes, a banda del que ja abonen per tenir TV de pagament.
Si els directius blaugrana s'han despenjat amb un acord pel qual pagaran molts diners cada any a l'Unicef, no es poden permetre eliminar aquesta quota de Barça TV, i fer feliços els seus seguidors?

dimecres, de setembre 20, 2006

Irregularitats a can Barça?

Després de les investigacions d'aquest estiu sobre activitats il.legals al futbol italià, han sorgit ara les possibles irregularitats als equips anglesos.
Si investiguessin el Barça, em temo que, com a la resta d'equips de la lliga espanyola, trobarien moltes "coses rares". Massa anys d'oscurantisme, de no avalar amb el patrimoni personal, de convertir el club en una eina de promoció de l'ego personal, de fer malifetes simplement perquè els altres també en fan...
I no podria ser que la directiva actual no hagi fet pública la "Due dilligence", que van encarregar al principi del seu mandat, perquè s'haguessin descobert massa draps bruts d'antigues directives que haguessin fet malbé la imatge del Barça?

dilluns, de setembre 18, 2006

Condol blaugrana

Si perdre alguna persona estimada ja és prou dolorós, molt més deu ser-ho perdre-la amb només trenta-dos anys. Això és el que, malauradament, li ha passat avui al vice-president del Barça, en Ferran Soriano, perquè ha mort la seva dona Itziar.
El més sentit condol a ell i a totes les dues famílies afectades.

diumenge, de setembre 17, 2006

Quins temps aquells del Barça!

Quins temps aquells del Barça on anar a jugar a camps d'equips modestos comportava un patiment continu fins al darrer minut! Es guanyava per la mínima, o bé es patia una derrota sagnant, on el contrari feia el partit de la seva vida.
Ara és una altra història. Ben poques derrotes (la del camp de l'Atletico de Madrid sol ser la més comuna), i moltes victòries amb bons resultats. No significa això que no costin. I tant que sí! Però a la fi, la qualitat dels blaugrana imposa la seva llei quan les forces del contrincant ja no poden suportar l'enorme desgast que han hagut de fer per aturar el continu moviment de pilota que fa el Barça.

dissabte, de setembre 16, 2006

Menys prepotència presidencial

Em preocupen determinades declaracions públiques del president del Barça. Reconec, des del meu punt de vista, que amb en Laporta s'ha millorat molt el nivell respecte als anteriors presidents blaugranes, que molts cops ens feien envermellir de vergonya aliena, tant pel fons com per la forma que tenien de dir les coses.
Però això no treu per adonar-se que, de tant en tant, flueix de l'actual mandatari un cert tuf de prepotència que no m'agrada.
Per posar un exemple, tenim el cas de la presentació de l'acord entre el Barça i Unicef. Quan se li preguntà el per què deia que era el primer club que portava el logo d'aquesta organització, si ja el Piacenza i el Badalona ho havien fet, en Laporta va menysprear aquests clubs dient que no tenia res a veure perquè el Barça és molt més important.
Caram! Si fos simpatitzant d'aquells dos clubs m'emprenyaria de debó: si malgrat ser "tan humils" deixen de cobrar d'un espònsor per portar el logo d'Unicef i donen el 0,7 % dels ingressos, no és aquest esforç molt més important comparativament que el que fa el Barça?
Crec que el president blaugrana (el mateix de la famosa frase: que n'aprenguin!) ha de ser molt més curós a l'hora de fer declaracions que puguin desmerèixer els altres clubs.

divendres, de setembre 15, 2006

Mancat de criteri

Escrivia aquesta mateixa setmana que creia que en Fabian Ortiz s'havia passat de voltes quan va qualificar l'actuació d'en Puyol de "delictiva".
Avui, dos dies després, el mateix Ortiz criticava les paraules emprades per un jugador de l'Espanyol perquè havia dit que "s'havia de guanyar pel civil o pel criminal".
Com pot reprovar el que fa ell mateix?

dijous, de setembre 14, 2006

Força Barça

Per a qui no ho pugui sintonitzar, Força Barça és una tertúlia sobre el Barça que diàriament s'emet per Td8 a les 20 hores. El seu presentador és l'Alfons Arús, i ja porta uns anys en pantalla.
Aquesta setmana ha començat la seva temporada, i ho ha fet amb uns quants canvis.
Cal remarcar la novetat de comptar únicament amb periodistes, cosa que millora els continguts informatius i esportius del programa. També és positiu que s'hagin afegit seccions noves al programa. I, de moment, sembla que l'Arús deixa d'intentar emportar-se tot el protagonisme, i cedeix molt més la paraula als tertulians.
Per contra, trobo poc encertada la il.luminació (les taules semblen tretes d'un bar de disseny amb la il.luminació blanca que en surt d'elles cap a la cara dels participants). També continua l'obsessió per esmentar un i altre cop els encerts en les prediccions dels tertulians, però mai no es comenten les errades (i n'hi va haver un munt l'any passat).
Tot això no treu que el programa és molt interessant i distret alhora.

dimecres, de setembre 13, 2006

Ara resultarà que Puyol és molt dolent!

Com es pot passar de ser el millor defensa de la passada Champions a no servir per a res? Això és el que ha passat avui, on una onada de crítiques ha caigut sobre Puyol.
I alguna crec que passada de voltes, com la del Fabián Ortiz: "la primera part que va fer ahir Puyol, va ser delictiva".
Estan justificades crítiques d'aquesta mena, a principi de temporada, quan encara no s'ha agafat el nivell suficient, sobretot en un jugador tan físic com ell?
Es pot deixar algú per terra, quan surt d'una lesió i malgrat això ho dóna tot en cada partit?
Quina equanimitat hi ha en lloar-lo any rera any com el gran capità, quan ell havia de cobrir moltes llacunes de la resta de companys de la defensa, i ara que ja hi ha més nivell, posar-lo als peus dels cavalls?

dilluns, de setembre 11, 2006

Màxims aspirants a la Champions

A la vigília de començar la Champions, moltes tertúlies han esmentat el tema del possible campió de la competició. Força gent ha donat al Milà com a màxim rival del Barça per a ser-ho. Altres han apostat pel Chelsea. Però el comentari que no ha mancat en cap tertúlia és "el de sempre": el Madrid, tot i no ser un equip tan conjuntat com els anteriors, serà un dels màxims aspirants. Per què aquesta fixació culé amb el Madrid? no seria ja hora d'abandonar la "madriditis". Si diem que no és un equip ja fet, per què donar-lo com a possible campió, i obviar a la vegada altres equips que també han arribat lluny en aquesta competició: Bayern, València, Manchester, Lió...?

Quina davantera!

Ronaldinho, Eto'o i Messi.
Quins titulars! Encara recordo la foto, ara fa un any, on es veia els tres jugadors amb el seu premi corresponent (millor jugador europeu, millor jugador africà i millor jugador jove). I continuen jugant fantàsticament.
Giuly, Gudjonsen i Ezquerro.
Reforços de luxe per canviar d'intensitat, de ritme, de tipus de joc. Però per això cal que l'entrenador sàpiga donar-lis minuts sense incomodar els titulars (especialment l'Eto'o com ja va demostrar en el seu dia).
I pensar que l'Henry podia haver estat també a aquesta llista... (en Thuram ja li explicarà, durant les concentracions de la seva selecció, què s'ha perdut!)

dissabte, de setembre 09, 2006

Segueix el rondo

Malgrat la derrota que va patir el Barça a la Supercopa d'Europa, tècnics i jugadors continuen creient en el mateix sistema que els ha donat títols les dues darreres temporades: el joc bonic, el rondo.
I veient que la resta d'equips no canvien, sinó que segueixen instal.lats en el resultadisme com a sistema per mantenir-se, crec que els socis i simpatitzants del Barça podem estar ben tranquils: no hi ha cap altre conjunt que faci gaudir més que el blaugrana.

divendres, de setembre 08, 2006

La samarreta tacada

Quan escolto els detractors de la publicitat a la samarreta dient que aquesta estarà tacada pel logo de la Unicef, em pregunto si ho fan de mala fe, o és que realment no veuen el que no volen: ja ho està de marcada la samarreta del Barça!
Les de les seccions des de fa anys.
I les del futbol? També! O és que no és evident que han portat el logo de TV3 a canvi de molts i molts diners? I això per no parlar del logo de Nike...

dijous, de setembre 07, 2006

Porters de la pedrera

Ja dic per endavant que m'agraden com a porters del Barça tant en Valdes com en Jorquera. Si, joves com són, ho fan prou bé, com jugaran quan ja tinguin molts anys d'experiència!
Quan escolto que caldria fitxar en Buffon o el Toti, o qualsevol altre porter gran ja reconegut, em ve a la memòria les "grans actuacions" del millor porter que hi havia en el seu moment: en Baia. O la sensació del Mundial: en Rustu. O la promesa espanyola: en Lopetegui. Tots ells van fracasar, perquè jugar de porter a can Barça és molt especial: pel joc atacant de l'equip que et deixa sol darrera; perquè les poques ocasions que tenen els rivals de xutar agafen el porter sempre en fred; perquè la pressió mediàtica és molt forta; i perquè el "soroll" de desaprovació del públic és molt estressant (l'ui,ui,ui, cada cop que s'apropa la pilota, si abans ha fet alguna "espifiada")
S'ha de confiar més en els valors de casa, perquè són els més preparats per suportar els mals moments que sempre li arriben a un porter del Barça.

dimecres, de setembre 06, 2006

L'acord amb l'Arsenal argentí

Em sembla una bona idea la de tenir acords amb equips d'altres països, per ajudar econòmicament i tècnicament la seva pedrera, i a canvi tenir els drets sobre aquests joves jugadors. Trobo fonamental, però, que es faci un seguiment continu sobre el dia a dia del club estranger, tant pel que fa a la seva parcela esportiva, com a la social i econòmica. Lliurar diners per la seva pedrera i que, en canvi, serveixi perquè els seus dirigents els malbaratin en altres activitats, és llençar els diners i la imatge del Barça.
Per tant, crec que el millor seria aplicar-hi els criteris de control i seguiment que tan bé han funcionat a La Masia blaugrana.

dilluns, de setembre 04, 2006

La final de la Copa Catalunya

El partit de demà de la Copa Catalunya és dels que fan por pels barcelonistes. I això per varis factors:
El rival està més motivat que el Barça. L'Espanyol ve de perdre tres partits oficials: dos amb el Barça i un amb el Nàstic.
Els pericos han tingut més temps per estudiar el partit i el rival. I ja vàrem veure en el partit del Sevilla l'important que és saber en cada moment què s'ha de fer per superar el Barça.
Els blaugrana no poden ni tans sols completar els onze jugadors amb els del primer equip. No hi haurà prou connexió entre tots els seus integrants.
Serà doncs, molt més difícil pel Barça guanyar aquest partit, a priori, que els dos de la Supercopa.

diumenge, de setembre 03, 2006

I ara, què diran del Ronaldinho?

Dilluns passat no va jugar en Ronaldinho a Vigo perquè estava lesionat. Aquest cap de setmana tampoc no ha jugat a Londres perquè continuava amb molèsties.
Fins aquí tot normal, oi? Doncs per molts periodistes no ho és. Si no poden dir-ne alguna de grossa, no se senten importants.
Abans de presentar-se en públic altre cop, crec que caldria que demanessin excuses per haver malpensat del jugador (Carazo al Rondo català), dels metges (Banyeres al seu blog) o del Rijkaard (Quique Guasch al Rondo espanyol). I només esmento tres exemples, però n'hi ha molts més, perquè criticar comporta més soroll que construir. I citar "fonts anònimes" és més fàcil que comprovar la informació amb els propis afectats.

Primer el Barça...

Al documental "Barça confidencial" es veia com en Laporta comentava, durant un dinar de treball amb en Rijkaard i en Txiqui, que li agradaria que el Barça pogués disputar un partit a Sud-àfrica perquè li feia il.lusió poder saludar en Nelson Mandela.
Durant la precampanya electoral d'aquest mes d'agost passat, el president blaugrana va comentar que una de les coses que li sabien greu era no poder haver fet l'acte institucional on es faria saber públicament que el Barça duria publicitat d'Unicef a la samarreta, ja que volia saludar en Kofi Anan.
Són manifestacions puntuals, però que mostren una curiosa tendència d'en Laporta a donar suport a fer activitats amb el Barça que li permetin conèixer personatges o llocs mediàtics.
Primer el Barça, i no pas els seus desitjos!